És molt important saber posar una mica d’humor a les nostres vides.

Et proposo un repte: mirar per la finestra.

T’ha sobtat i no ho entens, oi? Pero no passa res, ara t’ho explico. Imagina que tu ets al pis, mirant el televisor i, de cop, una baixada de llum te l’apaga. Per avorriment, t’acostes a la finestra i mires a través del vidre; et fixes que la gent fa cares llargues.

Penses en què estaran rumiant, en què hauran de fer i si se’ls acabarà aviat la feina o si han suspès un examen... Llavors és quan te n’adones que si no hi hagués humor a les nostres vides, tot es basaria en viure per treballar i no pas en treballar per sobreviure, perquè al cap i a la fi, de vida només en tenim una i si no es riu una mica, a vegades és millor preguntar-te per què estàs vivint.

Humor, ni que sembli estúpid, ni que sigui d’un humor intel·ligent i difícil d’entendre és necessari per a l’existència de la felicitat.

Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.

Catalunya no és Espanya.

Les persones vivim a la Terra. Construim cases, pisos, jardins, edificis públics on tothom pot anar-hi independentment de la raça, el sexe i la condició social. La Terra és casa nostra. 

Temps enrere la definirem a trossos, amb banderes, amb noms, amb fronteres. Tots podem decidir que fer amb ella. Qui és Espanya per prohibir-nos la llibertat de Catalunya? És més, per què Espanya imposa la seva voluntat quan tenim el dret d'opinar. Si Catalunya vol ser independent ho serà... si els catalans ho volen ser, ho seran... per què sempre s'ha d'aconseguir el que els habitants d'un país volen. I si Espanya ho prohibeix, els farem entendre que la Terra no és propietat de ningú i que, per tant, no ens poden fer callar.