Monotonia.

Et despertes un matí. Un cop més, la monotonia del dia a dia t'anula completament els plans del cap de setmana.

El lema del diumenge sempre és el mateix: demà tornem a la rutina. Sense saber que la rutina s'apodera també del cap de setmana.

Vull fer fàcils les coses, que tot canviï, que torni a ser com abans.

Sortir un divendres i tornar l'endemà després d'haver disfrutat de l'alba. Perquè no hi ha res més dolç que la sortida del sol amb una companyia digna d'aquell silenci matinal.

El fet d'entrar a casa i dirigir-te al llit per descansar s'ha tornat una cosa desconeguda per tu. M'agrada la idea de recordar velles situacions que omplen de nostàlgia aquells antics constums, sentiments que potser mai més tornaran aflorar en la pell.

Properes generacions seguiran els teus passos: gaudir d'una nit d'estiu, visitar el llit l'endemà i sentir en una llunyania molt propera els crits dels pares poc abans de caure rendit en una son profunda.

Temps que mai no tornaran, ja que la joventut ha quedat enrere, enterrada en aquells anys.