Arriba un punt en què no saps que fer en aquest món que va cap a l'autodestrucció i et fas la típica pregunta: "Què hi pinto jo aquí?" i penses que no hi fas res més que pena.
Tothom et tracta com si fossis un objecte inanimat que no té sentiments. Descarreguen en tu tot el seu mal humor sense importar-los si t'afectarà o no. I l'únic que fas tu és tragar-t'ho tot i callar, callar fins que rebentes per algun lloc o altre i caus, dient que quan t'aixequis seràs més fort. Després de diverses caigudes t'adones que ets tan feble com els altres i que tractar a la gent malament és un simple cuirassa, una manera de defensar i amagar la debilitat de la persona. Per tant, un s'acaba sentint malament pel simple fet de ser com és. Penso que si tu fossis aquí tot seria diferent i això no em passaria a mi.
Sé que les teves carícies ofegarien el sentiment de malestar i tot el meu odi cap aquesta societat. Que els teus petons, les teves abraçades em farien sentir viva per dins i no pas morta, com ara em sento. Llavors tot el que em diguessin no m'afectaria perquè tu estaries aquí, ajudant-me a passar de tot i fent-me entendre que en el meu món existim solament nosaltres dos.
No saps pas les vegades que he somiat que una vegada més em tornaves a estimar, que em canviaves la personalitat, que m'abraçaves i que novament em feies dona entrellaçats amb petons, paraules silenciades, cos amb cos, ment amb ment, boca amb boca, units tu i jo, formant una sola silueta, una figura, una imatge. Ésser inseparables, indestructibles, senzillament una sola ombra al firmament.
Trobo a faltar les estones sols, les converses infinites, paraules prohibides, mirades inexplicables, moments al teu costat que mai seràn esborrats dels meus records. Somnis explicats a cau d'orella que endolcien i experimentaven la meva ment, aquells que encara ara em fan feliç i em provoquen un somriure revivint-los. Aquells que em feien ser jo quan estava amb tu.
Tu ets i seràs l'únic que es mereix el meu amor. Perquè ja mai més trobaré algú com tu. Persona de càlides mans, de fragància masculina, de veu greu, de mirada penetrant. Tu i només tu, seràs per sempre el propietari del meu cor ja que gràcies a tu sóc estúpidament feliç.
